La necessitat natural d'una dona.

Air mentre assaboriem un bon cafe acompanyat per uns bons amics, la dona del meu amic parroquiana, cristiana convençuda i que du el nom de la Mare de Deu fins la mort, em va traure la conversa d'un problema que sels ha vingut d'amunt. Els que em coneixeu sabeu de bo que la conversa de la religio es molt comuna en mi, i que mai li negare a ningu que vulga parlar.
Em dia que no pot tindre familia de forma natural i que tindra que buscarla desde els mitjans medics de la fecundacio Invitro. Ella es sentia un tant traumatizada, per que fins lo que ella te hui entes l'esglesia catolica comdena fermament la creacio d'embrions dels quals alguns poden caure per a l'estudi o morts de forma natural, i dels quals la medicina creu que es necessari el crear una quantitat idonia d'embrions per assegurarse la fecundacio en la mare.
Tenint clar que la cosa medica es un tramit a passar i que hui en dia en un alt percentatge es d'exit la il·lusiona el tirar avant.
Pero, que passa amb la religio?
Que passara quant al seu rector ella li confesse el que va a fer?
Em dia que, sent ella una dona entregada a la parroquia durant tants anys, dema podria ser apartada, perque el seu rector ha sigut capaç de matxacar amb gana la fe de gent que sempre ha estat ahi, i em fica com a prova la relegacio d'una catequista ja comentada en este bloc, i com no la negacio de que una persona puga combregar per estar en pecat...
Llagrimes no en van faltar en la conversa, dolguda de rabia dia que com es pot ser tant HIPOCRITA, i es pot ajusticiar aixi.
Vos jure que em va revelar a alçarme com espasa de Templer, i agafant-li una ma li vaig dir:
Fes el que el teu cor el mane, i mai te s'oblide demanarli a Deu i a la Mare de Deu que t'ajuden,que pecat mai sera que dugues un fill al mon i que l'eduques en la fe que dus dins, sempre l'ompliras de valors, d'estima...
Com podreu entendre la conversa va ser molt mes llarga, pero no puc contar-vos mes que el que ella ma permes.
Li dessitge per d'amunt de tot que el seu ventre siga il·luminat per Deu amb un fill, i per d'amunt de tot que s'oblide d'HIPOCRITES, ENCUBRIDORS, que son capaços de sermonejar si acomplim la llei de Deu, mentre ell es dedica a embrutar amb premeditacio i alebosia la fe de les persones, i tindre al seu costat gossos adiestrats als que perdona mentre que a altres es fa castigar per que son impurs i no s'atrevix a perdonarlos.
Mireu he trobat esta Xirigota de Cadis que es titula "LA CRUZ DE UNA MUJER", vos demane que l'escolteu, esta molt lluny d'aquelles xirigotes que fan riure, pero ens du a la reflexio.

EL CALENDARI

Com be sabreu tots, dema es presenta una nova edicio del calendari de l'IEVA, novament el nostre amic l'etnógraf ontinyentí Sergi Gómez i Soler a sigut l'encarregat de la seua coordinació. Estem segurs que sera un nou èxit com han sigut els anteriors.
Per als que vullgau conseguir-lo ho podreu fer el divendres a la Fira gastronomica que es fara a Ontinyent i que durarà tot el cap de setmana.

... buscant a Deu, al vent del mon...

No se si obrir dient INDIGNACIO, o quedarme en les paraules d'un bon amic que tildaven i de forma directa i a la persona que corresponia de HIPOCRESIA- HIPOCRITA.
Sí, tal vega siga millor la de hipocrita (falsa apariencia de virtut o devocio).
Hui ma cridat un amic indignat, per que a la seua germana, catequista desde fa molts anys, el rector (de cuyo nombre no quiero acordarme)la relegat a un segon planol en la catequesi de la parroquia per la seua condicio coniugal, novament una acte de FASCISME ULTRACATOLIC, si considerem que trau els "COLLONS" per a relegar sempre a dones a un segon planol, i mes si son dones que s'entreguen al que creuen.
Aço no seria cap escandol, no ens duria a la observacio extrema de la seua forma d'actuar si no tingues baix les seues ordres, i no se per quins interesos, a un mentider confes i que esta tapant-lo per damunt de tot.
No es negable que la indignacio es suprema, pero com canta el Socarrat de Raimon:
...Pero nosaltres al vent, la cara al vent... buscant la llum, buscant la pau, buscant a Deu... Al vent del mon!
Desgraciat de qui seguisca el cami d'esta persona i de qui l'envolta, perque mai podran dur ni el cap alt, ni la cara al vent, i per molt que busquen no trobaran a Déu.

No seu pergau!!!!

Novament les pluges ens deixen imatges meravelloses com esta que podeu vorer al barranc on naix el riu Albaida. Com podeu vorer no sols duen coses roïnes les pluges.
Encara que està en obres el port us recomane que aneu a voreu!!

UN ALTRE BLOG.

Aço de la blogosfera esta molt be, son molts els que eixen dient-nos coses noves, les seues inquietuts.
En esta ocasio son dos amics meus David i Pablo, dos festers com la copa d'un pi que els interessa i molt tot el que envolta la festa morocristiana, en especial la seua musica de la que ells dos son uns apasionats.
El lloc es http://gireont.bolgspot.com o be el podreu trobar enllaçat a este blog.

L' autodeterminacio...

Perque l'autodeterminació arrivarà:

CRIDA LLIBERTAT!!!!

Per la tolerancia,
pel dret a la vida,
per la democracia,
per que no caiga mai en l'oblit........